Resultats de la cerca
Es mostren 8135 resultats
Joaquim Vila i Moliné
Història
Política
Polític republicà.
Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913
Jaume Vila i Mèlich
Música
Instrumentista i compositor.
El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres
Josep Vila i Martínez
Cristianisme
Bisbe de Girona (1925-32).
Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres obres i cartes pastorals
Enric Vila i Marieges
Història
Política
Polític republicà.
Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919
Emili Vilà i Gorgoll
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas S'establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista De nou a Catalunya 1941, féu algunes exposicions Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani —que sembla que fou amic seu—, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques
Alfons Vila i Franquesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic i satíric i militant anarquista, més conegut pel pseudònim de Shum.
Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…
Josep Vila i Cuenca
Història
Política
Dirigent socialista.
Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34
Antoni Vila i Camps
Cristianisme
Bisbe.
Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico
Joan Vila i Blanco
Literatura catalana
Escriptor.
Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local
Antoni Vilà i Bisa
Economia
Periodisme
Marí mercant i periodista.
Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina