Resultats de la cerca

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Formada al club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’espasa de menors de vint anys de Catalunya 1991-92 i d’Espanya 1992 i participà en el Mundial júnior de Gènova 1992 En la categoria absoluta, guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1990-93 i participà en el Mundial de l’Havana Llicenciada en INEF, és professora d’educació física i coautora del llibre Valors en guàrdia , una unitat didàctica d’esgrima de deu sessions

Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat Fou membre…

La seva existència és documentada des de la prehistòria, de la qual daten algunes de les ensenyes que en constituïen el símbol i tòtem, fins a la fi de l’època faraònica En la fase històrica, el nomós continuà tenint un paper important malgrat la migradesa del seu territori, el qual comprenia una sèrie de nuclis habitats a més de la capital, on radicaven el temple de la divinitat principal de la província i els serveis administratius centrals, presidits pel nomarca Bé que el nombre i els límits dels nomoí variaren amb el temps la delimitació de les fronteres comunes era causa de freqüents…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió…

Rebé les primeres nocions de música al Seminari Patriarcal de Lisboa, on ingressà el 1771, on més tard és documentat com a cantant i organista El 1785 fou nomenat director al Teatro do Salitre, de Lisboa, per al qual compongué diverses obres líriques, com l’opereta A castanheira , que fou molt popular El 1792, gràcies a la protecció de la monarquia i l’ajut econòmic del govern, pogué anar a Nàpols a ampliar els seus estudis Allí compongué prop de vint-i-una òperes, que foren estrenades en diferents teatres italians Entre les composicions de l’època napolitana destaca Le…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…

Membre del Club Natació Sabadell En el període 1960-68 fou disset vegades campió de Catalunya tres en 400 m lliure, cinc en 1500 m lliure, tres en 400 m estils individual, tres en 4 × 100 m estils, dos en 4 × 200 m lliure i una en cursa de gran fons, com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1960, i millorà quaranta-sis rècords de Catalunya En l’àmbit estatal fou trenta vegades campió vint-i-dues a l’estiu i vuit a l’hivern, i millorà vint-i-vuit rècords en piscina de 25 m i trenta-vuit en piscina de 50 m Formà part de la selecció espanyola en cinquanta-…