Resultats de la cerca

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació en dues etapes 1979-80, 1983-85 En el món del futbol, dirigí partits de categoria territorial durant vint anys i fou assistent a primera i segona divisió, i fou directiu del Club Natació Barceloneta, l’Ibèria, el Poble Sec, el Don Bosco, l’Atlètic Poble Nou i el Club Esportiu Júpiter Collaborà en diversos mitjans de comunicació Mundo Deportivo , Dicen , L’Esportiu , Las Noticias

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

Serví durant vint anys a l’Àfrica del nord El 1538 anà a l’Índia Navegà per la mar Roja fins a Suez 1540-41 Tornà el 1545 a l’Índia, on defensà Diu i Malaca En recompensa dels seus serveis fou nomenat virrei de l’Índia portuguesa 1548, però morí poc temps després Perfeccionà l’ús de la brúixola, i les seves observacions científiques foren recollides en tres Roteiros editats els anys 1833, 1843 i 1882

Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai , que publicà juntament amb Kawabata Yasunari De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara ‘Cap i estómac’, 1924, Haru wa basha ni notte ‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926 i Kikai ‘Màquina’, 1930 A Junsui shōsetsu ron ‘Sobre la novella pura’, 1935 exposà les seves teories literàries

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments cal destacar l’excavació d' Ullastret  d’Ullastret Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la Revista de Gerona