Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
Endèmia
Patologia humana
És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen…
vall de Llevata
Vall de l’Alta Ribagorça, formada pel riu de Viu, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, i els seus afluents, el riu d’Erta i el torrent de Peramea.
Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu…
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
astur
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava l’actual Astúries i el nord de Lleó.
Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or
reacció acrosòmica
Biologia
Conjunt de processos enzimàtics gràcies als quals el cap de l’espermatozoide pot travessar les membranes de l’oòcit.
Hom considera la reacció acrosòmica la primera fase de la fecundació Quan l’espermatozoide és a frec o en contacte amb les cobertes gelatinoses de l’oòcit zona pellúcida, la membrana acrosòmica externa i part de la membrana plasmàtica que la cobreix creen unes obertures per a alliberar els enzims de l’acrosoma, els quals permeten que el gàmeta masculí pugui avançar per la zona pellúcida Al mateix temps, al citoplasma de l’oòcit s’alliberen milers de petites vesícules que creen una barrera a la penetració de cap més espermatozoide
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys
Descobert un sacrifici humà massiu al Perú
Un equip d’arqueòlegs descobreix les restes d’almenys 227 nens morts en sacrifici ritual al Perú entre els anys 1200 i 1400 dC en una zona ocupada per la cultura precolombina chimú Les restes, identificades a la zona de Huancacho, a uns 700 km al nord de Lima, pertanyen a nens d’entre 4 i 14 anys, que haurien estat sacrificats per apaivagar el fenomen d'El Niño El 2018 ja es van identificar acumulacions de cadàvers de nens i animals en zones properes És el sacrifici ritual d'infants més massiu mai conegut
extensòmetre
Tecnologia
Aparell emprat per a mesurar els moviments d’extensió que realitzen determinats punts d’una estructura metàl·lica (carrosseria o bastidor d’un vehicle, estructura metàl·lica d’un edifici, etc) sotmesa a un determinat estat de càrregues.
Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina