Resultats de la cerca
Es mostren 19659 resultats
Sant Quirc de Cànoes
Art romànic
Situació Interior de l’absis, decorat amb un bell ritme d’arcades sostingudes per columnes i capitells ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Quirc es troba en posició dominant al centre de la població de Cànoes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 12,6” N - Long 2° 50’ 12” E La població de Cànoes és 6 km al sud-oest de Perpinyà Per a arribar-hi, cal prendre la carretera D-612 i, a la sortida de Perpinyà, a mà esquerra, la D-23, a la dreta del rec de Perpinyà Història El lloc és esmentat el 843, dins la donació que feu Carles ei Calb a favor del comte d’Urgell-Cerdanya, Sunifred, entre…
Gaibiel
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Espina, dins el terme de Vilamur, i aflueix al Palància, per l’esquerra, dins el Xericà).
Drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres, que en forma el límit occidental El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i per boscs de pins i d’alzines L’agricultura és de secà cereals, vinya i oliveres Ha conegut una constant despoblació des del començament del s XX, malgrat un cert fre afavorit per l’estiueig construcció La vila 181 h agl 2006 517 m alt és a la dreta de la rambla de Gaibiel L’església parroquial Sant Pere fou bastida a la fi del s XVIII Fou de la senyoria dels Heredia i dels comtes de Priego
Mirapols
Castell
Masia i antic castell del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), dins l’antic terme de Requesens, a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).
comtat d’Urgell

Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
muntanya Pelada

La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
Gaianes
Municipi
Municipi del Comtat, al límit septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra de Benicadell (1 104 m alt.), al N del terme.
Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi dins el terme d’Alcosser La font de l’Albufera i d’altres permeten el regadiu d’unes 30 ha Al secà hom conrea oliveres, vinya i cereals El poble 277 h agl 2006, gaianers 420 m alt és al pla del terme l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 Hi ha un antic palau dels comtes de Cocentaina Antic lloc de moriscs 62 focs el 1609 de la fillola de Cocentaina, pertangué al comtat de Cocentaina Hi ha importants restes de la cultura del bronze al Cercat de Gaianes , als vessants de la serra de Benicadell
Cornudella de Valira

Aspecte d'un dels dolmens que formen el conjunt megalític de Cornudella de Valira
© Carolina Latorre Canet
Antic municipi de la Ribagorça.
Agregat el 1955 al d’Areny de Noguera, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella , desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella 1207 m alt, contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí de Sas, el Sas, Puimolar i Suerri els despoblats d’ Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana Dins de l'antic terme hi ha un conjunt megalític d'època…
Bonrepòs

Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de…
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Superació del llindar a partir del qual la demanda de recursos supera la disponibilitat del sistema.
Un cas típic de sobrecàrrega és l’excés d’usuaris o tasques dins del sistema En aquest cas, i per tal que tothom tingui accés al processador, el planificador contínuament està intercanviant l’ús del processador entre les diferents tasques Això fa que el distribuïdor constantment realitzi canvis de context La sobrecàrrega succeeix quan el sistema empra gairebé tot el temps intercanviant els contexts, i ben poc temps en l’execució de les tasques d’usuari Pel que fa a aquest, la sobrecàrrega es manifesta en un temps de resposta del sistema excessivament elevat, sovint fins i tot amb…
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…