Resultats de la cerca

Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production of Wealth…

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en vers Flors d’…

El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble, on visqué…

Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes Fou secretari de l’ajuntament de València més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch Sedaví 1859 — València 1924, també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d’un…

Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent del seminari…

Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les seves…

Publicà els primers estudis, sobre la pintura medieval catalana, a l’"Art Bulletin” del College Arts Association of America El 1929 fou nomenat chairman del departament de belles arts de la Universitat de Nova York, on esdevingué un dels grans promotors dels estudis d’art hispànic als EUA Revitalitzà l’Institut of Fine Arts, de la mateixa universitat, 1932, des d’on dirigí importants investigacions sobre art català Publicà nombrosos treballs Fou membre del patronat de l’Institut Amatller de Barcelona, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1946, de les acadèmies de Bones Lletres i de…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la Mercè 1888,…

Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat definidor i…

Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al…