Resultats de la cerca

Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns…

Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles dins…

Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’…

Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques en grup Consta d’una sèrie de petites lloses de pedra negra, sovint en forma de L invertida, que estan en suspensió dins un marc de fusta, les quals són percudides amb una maceta Instrument important de les antigues cultures asiàtiques, encara és vigent en l’actualitat El nombre de peces i l’afinació s’han anat modificant d’acord amb l’època i cultura en què s’ha utilitzat Algunes esglésies d’Etiòpia el fan servir, de manera individual o en grup, en substitució de campanes Modernament se’n construeixen…

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…

Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la…

Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot,…

Estigué en vigor fins a la reforma del municipi barceloní feta per Ferran II el 1498, que fou instaurat el sistema d'insaculació L’elecció tenia lloc anualment el dia de Sant Andreu 30 de novembre, reunit el Consell de Cent Dels dotze electors, n'hi havia d’haver tres per cada un dels estaments de ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals Hom feia l’elecció extraient uns rodolins de cera posats en un bací d’aigua, anomenat bací de les eleccions L’elecció per grups d’edats dins cada estament permetia d’elegir quatre electors vells, quatre de mitjana edat i quatre de…