Resultats de la cerca
Es mostren 11312 resultats
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…
Edward Evan Evans-Pritchard
Antropologia
Antropòleg anglès.
Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de subsistència i…
Francesc Esteve i Gálvez
Arqueologia
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura.
Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià…
Banco Urquijo
Entitat bancària sorgida a Madrid el 1870 sota la denominació d’Urquijo, Ortueta y Arenzana.
El 1918 adoptà el nom actual El 1919 fou fundat el Banco Urquijo Catalán, el qual invertí en indústries diverses La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Electricitat i Hidroelèctrica de Catalunya, que desaparegué el 1942 a conseqüència d’un pacte entre l’Hispano Americano i l’Urquijo El 1965 obrí sucursal a Barcelona amb un servei d’estudis dirigit per Ramon Trias i Fargas Participà en l’establiment d’importants indústries a Catalunya, com ara SEAT i Gas Natural SA, i fou el primer banc industrial de l’Estat espanyol Greument afectat per la crisi bancària, el 1982…
Associació d’Editors en Llengua Catalana
Editorial
Associació professional que agrupa les empreses editorials que publiquen en llengua catalana.
Fou constituïda el 2 de juny de 1978, i els seus objectius són la promoció i difusió de l’edició de llibres en llengua catalana i la defensa dels interessos comuns dels seus associats Per a ser-ne membre de ple dret, l’editor ha de tenir un mínim del 30% del catàleg en català o un mínim de llibres publicats en català des de l’inici de l’activitat editorial Proporciona informació i assistència tècnica, comercial, econòmica i jurídica per a l’edició en llengua catalana, impulsa campanyes de propaganda, exposicions i estudis de mercat, i representa els seus associats en congressos,…
Antoine-Henri Becquerel

Antoine-Henri Becquerel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès, fill d’Alexandre-Edmond Becquerel.
Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-…
Matteo Bandello
Literatura italiana
Escriptor italià.
Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la…
Emili Balaguer i Perigüell
Medicina
Metge.
Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974, Vocabulari de medicina 1993 i Balmis o l’esperit de la Illustració…
Josep Laporte i Salas
Josep Laporte i Salas
© Fototeca.cat
Metge.
Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya,…