Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña
Periodisme
Periòdic de la Junta Suprema del Principat que publicà Antoni Brusi durant la guerra del Francès (del 23 d’agost de 1808 al 1814, amb una breu interrupció pel març del 1810).
Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l…
treva de Niça
Història
Conveni signat el 18 de juny de 1538 per l’emperador Carles V i per Francesc I de França, que acabà la tercera guerra entre ells i reconegué els territoris que ocupaven.
L’acord, impulsat pel papa Pau III, era per deu anys i preveia una lliga contra els turcs, l’aliança contra els protestants i la collaboració en un concili general Ambdós monarques es reuniren a Aigüesmortes pel juliol següent
delegat de la Generalitat
Història
Interventor de la Generalitat de Catalunya en la vida de les empreses sota l’organització econòmica que regí durant la guerra civil de 1936-39 (decret de 6 d’agost de 1936).
Era nomenat pel conseller d’economia d’acord amb el comitè obrer de control de l’empresa tenia funcions inspectores i de control, tant a nivell intern de l’empresa com en les seves relacions amb d’altres empreses —control d’ingressos i despeses— i la coordinació amb organismes econòmics superiors
comtat de Xest
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1864, a Juan González de la Pezuela y Ceballos
per la seva intervenció a l’acció de Xest (1838) durant la primera guerra Carlina.
Ha passat als Álvarez de Lorenzana
batalla de Vittorio Veneto
Història
Militar
Batalla que tingué lloc prop d’aquesta ciutat entre les tropes italianes i les austríaques, del 24 d’octubre al 3 de novembre de 1918, al final de la Primera Guerra Mundial.
La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou reconeguda la…
Venècia Euganea
Història
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Vèneto, llevat de la província d’Udine, integrada en el Friül-Venècia Júlia.
comtat de Trullars
Història
Títol concedit el 1794 a Francisca María Dávila, vídua del general Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz
, en memòria de la victòria d’aquest a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran.
En fou l’única titular
comtat de Sagunt
Història
Títol concedit el 1888 al comandant de cavalleria i coronel de milícies Josep Maria Romeu i Crespo en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras.
Continua en la mateixa família