Resultats de la cerca

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com vocal i…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los…

D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos El primer el feu seguidor de J Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps Algunes de les seves obres foren impreses per O Petrucci en el volum Misse Antoine de…

Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N…

Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest músic Tot i que…

Començà a estudiar piano a cinc anys Fou alumna de Samuel Rousseau i Simone Pié-Caussade al Conservatori de Música de París, on obtingué dos primers premis en harmonia i fuga i un segon premi en composició Abandonà el piano per l’orgue i l’any 1942 guanyà un premi del conservatori parisenc en aquest darrer instrument El mateix any quedà en segon lloc al Premi de Roma de Composició, gràcies al qual feu una estada de perfeccionament a Itàlia Es convertí en la primera dona que fou nomenada organista titular de la basílica del Sacré-Coeur de París 1945-1973 En 1948-55 impartí lliçons d’orgue al…