Resultats de la cerca

Conegut com La Yaya , competí en la categoria de pes lleuger representant el Club Artes Marciales Formà part de la selecció catalana que disputà un trofeu internacional a París el 1979 Es retirà de l’alta competició per a exercir com a tècnic Impartí classes al gimnàs Tae Kwon Do Catalunya de Barcelona i, posteriorment, a Esplugues de Llobregat El 2009 se celebrà la primera edició del trofeu Memorial Jordi Martínez Banzo a Esplugues de Llobregat

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència

Com a reacció contra l’esteticisme de París i en contacte amb immigrats europeus, alguns pintors com Jackson Pollock expressen el dinamisme de la vida primària pintant a partir d’esquitxos i regalims El pressupòsit bàsic és que l’inconscient s’apodera de l’artista i produeix l’obra d’art Aquesta tècnica té molt de semblant amb el tachisme L’èxit del moviment ha provocat, com a reacció, dos moviments contraris el pop-art i el hard edge

Cursà la carrera de piano, com a alumne lliure, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà a l’École Normale de París amb Luis de Moura Castro i Aquiles Delle Vigne, a l’escola superior de música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i al conservatori Richard Strauss de Munic El 2006 obtingué el primer premi en la 52a edició del concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona Ofereix concerts per tot Europa

El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París

Composta per Vitzentzos Kornaros, esmentat al final del poema, entre el 1640 i el 1665, consta de més de deu mil versos i descriu la història i les vicissituds amoroses d’Aretusa i Erotòcrit, guerrer continuador de la tradició heroica dels grecs, que personalitza la defensa del sentiment nacional i de les tradicions del poble Sembla que l’obra s’inspirà en Paris et Vienne de Pierre de la Cypède, amb la possibilitat també d’influències italianes

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi

La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París