Resultats de la cerca

Fundat el 1967, el seu primer acte oficial fou un partit de futbol contra l’equip juvenil del FC Barcelona 1968 A partir dels anys setanta incorporà la pràctica del tennis, que passà a ser l’esport estrella del club Referent en la formació de tennis al Vallès Occidental, establí un acord amb l’Acadèmia de Tennis BTT i fundà l’Escola de Tennis Professional per a joves També té seccions de pàdel, frontó, tennis de taula i escacs

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2005 procedent del Pallacanestro Treviso italià Jugà a l’equip blaugrana fins el 2008, any que fitxà pel San Sebastián Gipuzkoa Basket Club Amb el FC Barcelona fou campió de la Copa del Rei 2007 i disputà més de 200 partits Amb la selecció italiana guanyà les medalles d’or 1999, plata 1997 i bronze 2003 en el Campionat d’Europa, i es proclamà subcampió en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Davanter format al planter del FC Barcelona, alternà la participació entre el filial i el primer equip durant tres temporades 1990-93, i jugà tan sols tres partits a primera Malgrat l’escassa participació, fou campió de la Lliga 1991, 1993 i la Supercopa d’Europa 1993 Fou traspassat a l’Oviedo 1993-97, i també jugà al Mallorca 1997-98, la UE Lleida 1998-2000, dues temporades al Japó i el Binissalem, on es retirà l’any 2007

Inaugurat el 1921 El primer equip que l’utilitzà fou el Futbol Club Internacional A partir del 1922 fou la seu de la Unió Esportiva de Sants, que hi jugà fins al 23 de febrer de 1964, quan se celebrà una festa de comiat en què els veterans del Sants s’enfrontaren als del Barcelona i el primer equip local jugà contra el Girona FC En el terreny que ocupava el camp hi passa actualment l’avinguda de Madrid

Es formà com a davanter a les files de la Unió Deportiva Hospitalet Posteriorment jugà a l’equip amateur del FC Barcelona 1940-43 i disputà un únic partit amb el primer equip al febrer del 1943 També jugà a l’Europa 1943-46, l’Horta i el Sant Boi Guanyà una Copa Federació 1944 Es retirà l’any 1948 i des de llavors fomà part de la directiva de l’UD Hospitalet, posteriorment Centre d’Esports l’Hospitalet

Fundat el 1999, acollí diversos jugadors de l’Handbol Adrianenc després que aquest signés un conveni de collaboració amb el FC Barcelona Nasqué vinculat al Club Natació Poblenou amb un únic equip juvenil El 2000 creà un equip sènior i es consolidà com a club independent Centrat en la formació, el sènior masculí jugà diverses temporades a la màxima divisió catalana El 2012 tenia escola de base amb un centenar de jugadors Juga al Pavelló de la Nova Icària

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Lateral format a les categories inferiors del FC Barcelona, jugà al Barcelona B i formà part del primer equip en alguns partits amistosos La temporada 1999-2000 fitxà pel Rayo Vallecano Posteriorment jugà al Saragossa, amb el qual guanyà dues Copes del Rei 2001, 2004, a l’Albacete i, des de la temporada 2008-09, al CF Badalona Fou internacional sub-21 i guanyà la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola

Arribà al FC Barcelona 2002-08 procedent del Montpeller com un dels millors laterals del món Amb el Barça guanyà una Copa d’Europa 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 2004 i una Copa EHF 2003 També conquerí tres Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007 Amb la selecció francesa ha estat campió olímpic 2008, mundial 2001, 2009, 2011 i d’Europa 2006, 2010