Resultats de la cerca
Es mostren 8503 resultats
les Cases d’Alcanar
les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Poble
Poble i barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), a la costa, a 4 km del centre.
La pesca és la principal activitat econòmica uns 125 pescadors i unes 30 embarcacions que capturen de 15 a 20 tones de llagostins cada temporada, i una quantitat similar d’altres espècies llenguados, molls, sípies Hi ha una llotja Altres fonts econòmiques són la confecció, l’embarcament de taronges i la seva funció de centre d’estiueig i de turisme L’església parroquial de Sant Pere és del 1865 La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim , fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès El 1740 Felip V avançant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant…
el Grau de València

El Grau de València
© Fototeca.cat
Barri
Unitat urbana de la ciutat de València, vora la desembocadura del llit antic del Túria; la major part de la població se situa a la riba esquerra; resta a la dreta el barri de Natzaret.
L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…
xatrac

Xatrac
Corine Blieck (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 35 cm, que té les parts superiors de color gris blavenc, les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig, amb l’extrem negre.
A l’hivern, el front és blanc i el bec negrenc, amb la base vermella Habita a gairebé tot Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia temperada i l’Amèrica del Nord Els exemplars europeus hivernen a les costes de tot Àfrica És comú, a l’estiu, al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València
lluç

Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
Santa Maria del Collet
Priorat
Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, al municipi de Calonge (Baix Empordà), entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertanyia) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…
llobarro

Llobarro
© Corel
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes
, de la família dels serrànids, que ateny uns 80-90 cm i és caracteritzat pel fet de tenir el cos allargat, dues aletes dorsals i radis espinosos a l’aleta dorsal, a l’anal i a les ventrals.
És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Yasuji Fusano
Yasuji Fusano
© Club Natació Lloret de Mar
Waterpolo
Waterpolista japonès.
Porter de la selecció japonesa de waterpolo, una malaltia el feu retirar-se de la competició abans del 1964 Installat a Lloret de Mar 1968, entrenà l’equip de waterpolo masculí del Club Natació Banyoles 1972-78, el qual feu pujar a la primera divisió, i també fou entrenador de la secció de natació del club L’any 1982 organitzà la primera travessia per la badia de Lloret Als Jocs Olímpic de Barcelona fou secretari del comité olimpic del Japó, vinculat a la selecció de waterpolo Fou un dels fundadors del Club Natació Lloret de Mar 5 de maig de 1993, on, a més, també fou entrenador i director…
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina