Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva trajectòria al Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, amb el qual es proclamà campió 2000, 2008 i subcampió 1999, 2010 d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2007, una de plata 2010 i una de bronze 2012 en el Campionat d’Espanya

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

Format al Club Hoquei Mataró, amb el qual pujà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà la Copa de la CERS 2009

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà

Membre del Reial Club de Golf el Prat, destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya 2004 i d’Espanya 2005 júnior També guanyà el Campionat de Catalunya Amateur 2005 i el sub-18 estatal 2006 Fou el primer amateur que guanyà un torneig del Circuit Espanyol de Professionals, disputat al seu club 2009 El 2010 es proclamà campió d’Espanya universitari

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

Obtingué el títol de pilot a l’aeròdrom de Sabadell l’any 1957 i poc després també aconseguí el de la Federació Aèria Internacional Al mateix temps fou president del Club de Futbol d’Ullastrell El 1968 participà per primera vegada en la Volta Aèria a Catalunya i la Volta Aèria a Espanya Guanyà 1974 i quedà segon 1975 del Ralli Aeri Internacional de Barcelona També fundà el Club de Futbol Bofarull al barri del Clot de Barcelona 1975 L’any 1982 obtingué el títol de jutge esportiu, el quart de l’Estat espanyol Organitzà alguna edició de la Volta Aèria a Espanya Durant la dècada de 1970 exercí de…

Conegut com Tavi , participà en tres edicions del Dakar, dues amb moto 2005, 2007 i una amb quad 2011, en les quals es veié obligat a abandonar El 2011 corregué amb el Val d’Aran Motor Sport amb un vehicle Outlaw Polaris, dissenyat per ell mateix