Resultats de la cerca
Es mostren 3813 resultats
Vinyoles de Portavella
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat a l’E del terme, prop del límit amb el de Sora.
La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens màxim de 108…
Ribera d’Ondara
Sant Antolí i Vilanova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Ribera d’Ondara, de 54,47 km 2 , s’estén pel sector sud-oriental de la comarca Va ser creat el 1972 per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova que l’any 1937, i fins el 1939, canvià el nom pel de Vilanova de Segarra i de Sant Pere dels Arquells Limita amb els termes municipals de Cervera W i N, Estaràs N, Sant Guim de Freixenet E, Montmaneu de l’Anoia, al SE, Talavera SE i S, i Montoliu de Segarra SW i W El municipi té un enclavament Montfar entre els termes de Talavera i Montmaneu, i un altre Gramuntell entre Cervera, Granyena de…
Arenys de Munt
Arenys de Munt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona de contacte amb el Vallès Oriental i amb la Selva, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.
Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a SantJordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en SantJordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Josep Calafat i Mesquida
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Poeta.
Exercí de vicari de la parròquia de SantJordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç
,
Maria Assumpció Raventós i Torras

Maria Assumpció Raventós i Torras
© Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora, gravadora i tapissera.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…
Alta-riba

Aspecte de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de SantJordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
Miquel Farré i Albagés
Pintura
Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945).
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de SantJordi del palau de la Generalitat, a Barcelona
palau de la Generalitat de Catalunya
Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de SantJordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de SantJordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47…
Jaume Vallcorba i Rocosa

Jaume Vallcorba i Rocosa, recollint la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat Jordi Pujol
© Jordi Bedmar / Gencat.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i professor de català.
Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina