Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
Ernest Botella i Candela
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Vida i obra De professió fou pèrit industrial en les seccions de mecànica i electricitat a l’empresa Electricista Alcoyana i, posteriorment, a la Hidroeléctrica Española d’Alcoi A partir del 1914 fou professor d’electricitat a l’Escola Industrial d’Alcoi La comarca de l’Alcoià generà una colla d’afeccionats a l’arqueologia i de colleccionistes, alguns dels quals s’acabaren professionalitzant Figures com la de C Visedo Moltó 1876 - 1958, R Vicedo Sanfelipe, E Pérez Segura 1894 - 1922, L Gisbert Botella 1894 - 1974, S Reig Candela 1892 - 1963, F Ponsell Cortés 1898 - 1975 i el…
telèfon sense fils digital avançat
Electrònica i informàtica
Sistema de comunicacions digitals sense fils.
Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cellular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre radioelèctric tot…
Jaume Baçó

San Benet en un retaule de Jaume Baçó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè…
El Monescillo
Llogaret
Llogaret del municipi de la Granja de Rocamora (Baix Segura) a l’E del nucli, al camí cap a San Isidro de Albatera.
cartoixa de Viaceli
Cartoixa
Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola (Baix Segura), el 1640.
L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681
devesa de Campoamor
Devesa del municipi de Torrevella (Baix Segura) situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento.
Havia pertangut al poeta Ramón de Campoamor, que la rebé d’Isabel II Entre el cap Roig i la punta de la Foradada ha estat construïda una important urbanització sobre la platja
el Ramblar
Caseria
Partida
Caseria i partida (camp del Ramblar) del municipi d’Oriola (Baix Segura), al límit amb el de Redovà, vora la rambla de Favanella.
trontollar
Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport.
el Pilar de la Foradada
Església del Pilar de la Foradada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a 25 km de la costa (punta de la punta de la Foradada
, prop de la ratlla de Castella, Múrcia).
El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església fou…
necròpolis de Cabezo Lucero
Necròpolis ibèrica del terme de Guardamar (Baix Segura), utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S'hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina