Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
discriminació de preus
Economia
Possibilitat de vendre un mateix producte a preus diferents en un període de temps.
L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping
snipe
Transports
Monotip de balandre per a dos tripulants, amb orsa i aparellat de balandra bermudiana.
És un dels balandres lleugers més mariners Fou dissenyat el 1931 per l’enginyer naval nord-americà William F Crosby Les principals característiques del snipe són 4,72 m d’eslora 1,52 m de mànega 0,15 m de calat, sense l’orsa 205 kg de desplaçament i 9,80 m 2 de superfície vèlica
armadura d’un imant
Física
Peça de material magnètic que serveix per a unir els pols d’un imant permanent per tal que tanquin el circuit magnètic i no en derivi una desmagnetització progressiva mentre hom no fa servir l’imant.
Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics
Nikoloz Barat’ašvili
Literatura
Poeta georgià romàntic.
És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana
Jagoda Buić
Art
Indústria tèxtil
Artista tèxtil croata.
Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat
Castell de la Meca (Ordino)
Art romànic
Vora el poble d’Ordino hi ha unes ruïnes, anomenades Castell de la Meca A causa del deplorable estat de conservació de l’edifici i que no hi han estat realitzades excavacions arqueològiques, no coneixem ni les característiques constructives de l’edifici, ni tampoc la seva cronologia exacta Només la tradició popular l’ha situat a l’època medieval
concertino
Música
A partir del Romanticisme, obra concertant per a un o més instruments solistes, de dimensions més reduïdes que el concert, generalment d’un sol moviment.
En la música alemanya es coneix també amb el nom de konzertstück literalment, ’peça de concert' CM Weber fou el primer a conrear aquest gènere El seu Concertino per a clarinet i orquestra en mi♭ M n’és un bon exemple Al segle XX, compositors com F Busoni, D Milhaud o W Piston han escrit obres d’aquestes característiques
José de Acosta
Biologia
Historiografia
Naturalista i historiador castellà.
Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias 1590, on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants
Adela Clemente i Ferran
Teatre
Actriu.
Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà
Giovanni Battista Donati
Astronomia
Astrònom italià.
Descobrí sis cometes, entre els quals el 1858 VI Fou un dels primers a investigar els espectres estellars per tal de determinar la composició i altres característiques dels astres A partir del 1864 aplicà el mateix mètode a l’estudi dels cometes, i en conclogué, erròniament, que la matèria de què eren constituïts era en estat gasós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina