Resultats de la cerca

Entrà al collegi català el 1986 i al comitè estatal el 1989 i dirigí partits de la divisió d’honor de la Lliga El 2002 debutà internacionalment i fou reconegut per la Ligue Européenne de Natation LEN Des d’aleshores xiulà en campionats continentals juvenils i júniors i també en les diferents fases de les competicions europees de clubs Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2004 i argent 2009

Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals 1788 Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció, de la qual esdevingué president 1792, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat el 1795 Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques

Militar de professió, es dedicà vocacionalment a la geologia Establert a Mallorca el 1936, s’especialitzà en paleontologia plistocènica de les Balears Fou cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears 1952, i membre de la Comisión Nacional de Geología i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires 1964, integrat en la comissió internacional per a l’explotació científica de la Mediterrània Publicà una quarantena d’articles, molts dels quals en collaboració

Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

Voluntari a l’exèrcit tsarista, passà a l’exèrcit roig 1919, i durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 fou conseller militar a la brigada Lister A la Segona Guerra Mundial fou comandant del front del sud-oest 1943-44, dirigí la campanya contra el Japó 1945 i ocupà Manxúria Comandant en cap de l’exèrcit de terra i membre del comitè central 1956, fou ministre de defensa 1957 És autor d’unes Memòries

Membre del collegi català d’àrbitres des del 1980, fou àrbitre internacional a partir del 1992 Arbitrà sis Campionats d’Europa i cinc del Món, Jocs Olímpics i sis finals de la Copa d’Europa de Clubs Fou secretari del Collegi Català d’Àrbitres 1997-2001, vocal de waterpolo del Comitè Català d’Àrbitres 2004-08 i membre de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Natació 2008-12 Es retirà el 2014

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968