Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
baronia de Bétera
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bétera (Camp de Túria), vinculada el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües
Benimira
Antic territori del terme d’Oriola (Baix Segura), al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança.
La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume II
baronia de Benifairó
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifairó de la Valldigna (Safor), concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al s XX en la mateixa família
diòcesi d’Àfrica
Geografia històrica
Divisió administrativa romana creada al s IV que comprenia les províncies de Numídia, Àfrica, Tripolitània i les dues de Mauritània.
baronia de Gelida
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.
Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan segle XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon
baronia d’Estac
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia els castells, els llocs i els termes d’Estac, Arcalís Jussà i Sobirà, Escós i Mencui.
temps de septuagèsima
Cristianisme
Període de tres setmanes que precedia immediatament el temps quaresmal i que comprenia les domíniques de septuagèsima, sexagèsima i quinquagèsima.
Fou suprimit el 1969
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals
H̱ayrān
Història
Eunuc amirí, cap (1014-28) de la taifa que comprenia Almeria, Múrcia i Llorca i limitava amb la de Dénia.
Durant el califat d’Hišām II participà molt activament en les intrigues protagonitzades pels amirís per tal de detenir-hi el poder La seva actitud es caracteritzà per les contínues traïcions es posà primerament al costat de la causa omeia i posteriorment es passà als hammudites
llengües anatòliques
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la major part de les llengües de l’Àsia Menor.
Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hitita, luvi, hitita jeroglífic, palaic lici i lidi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina