Resultats de la cerca

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà una crida per mitjà d’una gasetilla publicada a Los Deportes i el 29 de novembre de 1899 es constituí el Foot-ball Club Barcelona en una reunió celebrada al local del Gimnàs Solé No volgué ser-ne el primer president,…

Davanter fitxat com a substitut de Ronaldo, milità en el FC Barcelona dues temporades 1997-99 Guanyà la Lliga les dues temporades i guanyà una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Europa 1997 Disputà 55 partits ofi-cials i marcà 21 gols Posteriorment actuà a l’Olympique de Lió i al Vila-real

Vinculat al Club Natació Sant Andreu, ingressà al collegi català el 1980, al comitè estatal el 1983 i fou reconegut per la federació internacional el 1991 S’especialitzà en waterpolo i en el període 1990-2005 arbitrà més de 400 partits en la màxima categoria de la Lliga Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1995 i argent 2000

Procedent de l’Arrate, milità a les files del Club Balonmano Granollers 1974-76, club amb el qual obtingué el primer títol continental de l’entitat, la Recopa d’Europa 1976 Milità a l’Atlético de Madrid 1977-79 i després fitxà pel Futbol Club Barcelona 1979-84 En l’etapa blaugrana obtingué dues Lligues 1980, 1982 Fou 85 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits