Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Joan Fargas
Història
Política
Dirigent obrer.
Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya
Oposició Obrera
Història
Tendència constituïda en el Partit Comunista soviètic entre el 1919 i 1921, els dirigents més destacats de la qual foren A.M.Kollontaj, A.G.Šliapnikov i S.P.Medvedev.
Aquest grup denunciava la burocràcia en el si del partit i de l’estat soviètic i reivindicava l’autonomia dels sindicats i un paper més important d’aquests en la societat i l’economia Combatudes llurs tesis a l’onzè congrés del Partit Comunista, el grup es dissolgué poc després
Joan Rusell i Anglarill
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels fundadors de la tipografia L’Acadèmica, de Barcelona Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona 1911, i fou jurat de la secció tipogràfica de l’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques de Leipzig 1914 Fou collaborador de diverses publicacions del ram d’arts gràfiques
Karl August von Hardenberg
Història
Estadista prussià, príncep de Hardenberg.
Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815
Relleus al govern de la Generalitat
Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga prenen possessió de les conselleries de Presidència i Cultura del govern presidit per Joaquim Torra Budó i Vilallonga substitueixen Elsa Artadi i Laura Borràs, que deixen el càrrec per concórrer a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona i generals al Congrés de Diputats, respectivament
Gabriel Nogués i Garcia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu la comunicació Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit 1906 És autor també dels treballs Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner 1910 i Consideracions sobre la Himnologia popular de Catalunya 1900, entre altres
Confederació Internacional de Sindicats Lliures
Organització sindical, anomenada també Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL), constituïda a Londres (1949) i formada pels sindicats dissidents de la Federació Sindical Internacional, que acusaven d’ésser controlada pels comunistes.
D’orientació socialdemòcrata, té delegacions regionals al Tercer Món a Àsia Nova Delhi, a Àfrica Monròvia i Ouagadougou i a Amèrica Mèxic La seu central és a Brusselles, i el congrés es reuneix cada quatre anys L’any 1987 era integrada per 147 organitzacions de 97 estats i representava 82 milions de treballadors
Institut Europeu de Programes d’Immersió
Institució creada a Barcelona l’any 1991, per a tot l’àmbit dels Països Catalans, com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística.
El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió i collaborà en els dos anteriors, celebrats a Vaasa Finlàndia, el 1993 i el 1994 respectivament Des de l’any 1998 edita Immersió Lingüística Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts , revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques
Unió de Treballadors del Camp
Agronomia
Sindicat agrícola català fundat el 1871 i integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any següent tenia quaranta-quatre seccions a tot l’Estat espanyol, trenta-tres de les quals radicades a Catalunya.
Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional
Sebastià Vergoñós Boix
Submarinisme
Directiu d’activitats subaquàtiques.
Presidí l’Associació de Pesca Submarina APS i fou secretari del I Congrés Mundial d’Activitats Subaquàtiques 1960 que organitzà l’APS a Barcelona Fou seleccionador de l’equip espanyol de pesca submarina que guanyà el Campionat d’Europa 1956 Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina