Resultats de la cerca

Format al planter del Balonmano Granollers, debutà en el primer equip la temporada 1991-92 i continuà al club fins la 2001-02 Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Jugà, posteriorment, amb el Cangas de Morrazo 2002-05 i al Balonmano Aragón 2005-06 Les tres últimes temporades defensà la porteria de l’Antequera

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya individual de floret en la categoria de menors de vint anys 2005, 2007 En l’àmbit absolut, es proclamà campió català de floret 2007 El 2009 també aconseguí el Campionat de Catalunya universitari Es retirà l’any 2010, però continua lligat a l’esgrima com a àrbitre

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent

Hom el coneix per la seva collaboració en la construcció de la catedral de Beauvais A la mort de Martin Chambiges 1532, al qual havia estat confiada la construcció del transsepte d’aquella catedral, continuà l’obra i hi aixecà una altra torre llanterna coronada per una agulla, la qual s’ensorrà al cap d’uns quants anys

Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan

S'establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca 1842 Des del 1843 tingué impremta pròpia Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña El seu fill, Pacià Torres i Estrada Girona s XIX — ~1888, continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès

Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic

Estudià a la Universitat de Cambridge Posteriorment passà als EUA on exercí com a professor de la Universitat Cornell Ithaca, Nova York S'ocupà de temes cosmològics i fou el principal promotor de la hipòtesi de l’estat estacionari de l’Univers o de creació contínua, en contraposició de la del big-bang o de la gran explosió

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle