Resultats de la cerca

S’inicià el 1997 al Club Ciclista Vall del Tenes en l’especialitat de camp a través Posteriorment s’especialitzà en descens i es proclamà campió català i estatal juvenil 2000 L’any 2002 fitxà per l’equip Maxxis, el 2004 passà al Commençal, la següent temporada al MSC, fins que el 2009 s’integrà en l’equip Massi Ha guanyat quatre Campionats de Catalunya 2001, 2005, 2008, 2011 i d’Espanya 2009-12 de descens, dues Copes d’Espanya 2002, 2009 i la Copa Maxxis Internacional 2008

Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana

Provinent del Neva Sant Petersburg, l’any 1991 fitxà pel BM Granollers, club en què jugà en dues etapes 1991-97, 2000-02 i amb el qual guanyà tres Copes EHF 1995, 1996, 1999 L’any 2005 fitxà pel BM la Roca, equip en què es retirà el 2007 Fou internacional en 288 ocasions, primer per la Unió Soviètica i després per Rússia Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Seül 1988, dos Campionats del Món 1993, 1997 i un d’europeu a Espanya 1996

Membre d’una de les famílies catalanes dedicades a l’hoquei de més tradició, jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa Debutà la temporada 1971-72 i conquerí cinc Lligues espanyoles 1972-75, 1979 i dues Copes del Rei 1972, 1973 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, on guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Aconseguí la medalla d’or a l’europeu de Madrid 1974 Un cop retirat seguí vinculat a l’Egara

Jugant en la posició de pivot, debutà amb el Sícoris Lleida Prosseguí la seva carrera al Futbol Sala Ourense i al Futbol Sala Martorell, aquests dos últims equips a divisió d’honor Guanyà dues Copes de Catalunya amb el Martorell 2005, 2006 La temporada 2007-08 fou fitxat pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma, amb el qual aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A l’abril del 2010 debutà amb la selecció espanyola al torneig IV Nacions, en què aconseguí el títol

Alguns dels primers equips de categoria sènior que dirigí foren el filial del Futbol Club Barcelona i l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala Entrenà el Futbol Sala Gironella 2008-11 a la divisió d’honor estatal femenina i guanyà tres Copes de Catalunya consecutives 2009, 2010, 2011 La temporada 2011-12 fitxà com a segon entrenador del Marfil Santa Coloma a la divisió d’honor masculina, i al cap d’uns quants mesos assumí el càrrec de primer entrenador Guanyà la Copa Catalunya 2012 i mantingué l’equip a la divisió d’honor

Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou cinc vegades campiona de Catalunya 1996-1999, 2000, sis vegades campiona d’Espanya de divisió d’honor 1995-99, 2003 i guanyà cinc Copes de la Reina 1997-2000, 2003 En competicions europees fou medalla de bronze en la Recopa 2001 En el període 1995-2004 jugà 89 partits amb la selecció estatal, i participà en tres Campionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1998 i d’or 2001

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba