Resultats de la cerca

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

Director de les revistes Athenaeum 1891, The Saturday Review 1894 i The Savoy 1896 Es revelà com un dels millors poetes simbolistes anglesos, amb llibres com ara Days and Nights 1894, Love's Cruelty 1923, etc Fou també traductor de ChBaudelaire i GD’Annunzio

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid

Escriví assaigs sobre literatura En la seva poesia hom veu un primer moment d’influència dels simbolistes francesos, i després passa a un major realisme, on uneix la tradició i la natura Obres Facklor i stormen ‘Torxes en la tempesta’, 1913, Idylernas bok ‘Llibre dels idillis’, 1917, Tonen fràn havet ‘El so de la mar’, 1937, Livets värde ‘El valor de la vida’, 1940, Vàrens löv och höstens ‘Fulles de la primavera i la tardor’, 1955

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència romàntica’,…

Principal animador del grup Les amis du cinéma , creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” 1964, “Confrontation” 1965, “Les Cahiers de la Cinemathèque” 1971 i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma 1981 Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma , sobre la Guerra Civil Espanyola, Histoire de la France au Cinéma , i monografies sobre JA Bardem, L Torre Nilsson, A Dovženko, Buster Keaton, G Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

Autor de nombroses antologies poètiques i propulsor de la revista “Poésie I” i de les edicions de Saint-Germain-des-Prés Ha publicat, entre d’altres, les següents obres L’horloge de vie 1966, Miroir oblique 1969, En soi le chaos 1960-1974 1976, Cent poètes pour les jeunes d’aujord’hui 1980, L’humour des poètes 1982 i Histoire de l’entretemps 1985

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i…

De la seva narrativa, caracteritzada pel realisme psicològic, destaquen les novelles breus, sovint de tema fantàstic, que ell qualificà de romanetta terme que aconseguí d’introduir al país, com Newtonuv mozek ‘El cervell de Newton’, 1877, etc