Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Menaḥem ben Šelomó Meiri
Bíblia
Talmudista, exegeta i comentarista jueu, tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud
cartutx

Esquema i secció d’un cartutx
© Fototeca.cat
Militar
En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.
En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons
Xavier Serra de Rivera
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”
Antoni Segura
Música
Baríton.
Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València
José Gaos
Filosofia
Filòsof.
Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962
brevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII.
Deriva del punctum , una de les dues formes simples de la notació pneumàtica En la notació mesurada, la breu equival a tres o a dues semibreus, segons si s’empra en temps perfecte o en imperfecte La seva unitat superior és la longa Es representa mitjançant una nota quadrada sense cauda, que tant pot ser acolorida com buida El seu silenci es representa mitjançant un traç vertical que ocupa un sol espai del pentagrama
Arturo Duperier
Física
Físic.
Estudià a les universitats de Madrid, Estrasburg i París 1930 Fou catedràtic de geofísica a la Universitat de Madrid El 1939 s’exilià a Anglaterra, on exercí com a professor de física a les universitats de Manchester i Londres 1939-53 Destacà per les investigacions en el camp del magnetisme terrestre i en l’estudi de les radiacions còsmiques perfeccionà un bon nombre dels aparells de mesura que emprà en les seves experiències
Jacques Cujas
Història del dret
Jurista llenguadocià, conegut pel cognom llatinitzat Cujacius
.
Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII
Diego de la Cruz
Pintura
Pintor que treballà a la península Ibèrica i col·laborà amb Gil de Siloé (1487-98).
Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos
chalumeau
Música
Des de la meitat del segle XVIII, nom del registre més greu del clarinet que pren el nom francès de l’instrument que fou el seu antecessor i que pràcticament sols podia emetre aquestes notes.
La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina