Resultats de la cerca

Receptor format als Barcelona Búfals, debutà amb el primer equip el 1989 La temporada 1990-91 ingressà als Barcelona Howlers i guanyà la Lliga Catalana Posteriorment passà als Barcelona Dragons, amb els quals jugà tres temporades a la Lliga Europea 1991, 1992, 1995 Entre els dos períodes als Dragons, i després de la segona etapa, jugà als Búfals, amb els quals guanyà dues Supercopes catalanes 1993, 1996 El 1997 fou inclòs al saló de la fama dels Dragons També disputà algun partit amb els Mallorca Voltors Jugà amb la selecció espanyola i, un cop retirat, formà part de l’equip…

S’inicià al Club Atletisme Montornès a les ordres d’Esteban Giménez El 2000 feu el salt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per entrenar-se amb Luis González Molina Aconseguí tres títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 2002, 2003, 2005 i dos de 400 m llisos en pista coberta 2004, 2005 Milità a les files de l’Integra2 l’Hospitalet 2000, 2001, 2002 i al Carrefour-Lleida 2002-07 També fou internacional amb la selecció catalana Acabada l’etapa d’atleta en actiu, passà a formar part del grup de tecnificació del Club Atletisme Montornès

Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes

Defensa, la temporada 1972-73 fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, formant part del primer equip entre el 1975 i el 1979 Guanyà tres Lligues espanyoles 1977, 1978, 1979, dues Copes del Rei 1978, 1979 i dues Copes d’Europa 1978, 1979 Posteriorment jugà a La Salle Bonanova, equip amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal Es retirà la temporada 1983-84 Parallelament entrenà diversos equips de categories inferiors, entre els quals cal destacar la seva etapa al FC Barcelona, on guanyà diversos Campionats d’Espanya júnior També fou segon entrenador del primer…

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…

La sèrie M fou desenvolupada originalment per l’ISAS, l’Institut de l’Espai i la Ciència Aeronàutica Prové del desenvolupament de la sèrie de coets L El primer coet de la sèrie fou l’M-4 A partir d’aquest s’obtingué l’M-3C, un coet de tres etapes al qual s’afegí una quarta etapa per a formar els coets M-3S La sèrie més recent és l’M-5 té una potència força més elevada i ha estat dissenyat per a enviar a l’espai sondes interplanetàries El primer vol de l’M-5 es realitzà el 1997

Començà les emissions en proves el 5 de setembre de 1989 i les emissions oficials el 9 d’octubre del mateix any El 1990 arribà a les Illes Balears a través dels repetidors de les associacions Voltor i Obra Cultural Balear OCB Durant l’etapa més polèmica, l’emissora fou acusada de fomentar la teleporqueria en alguns dels seus programes El canvi de direcció 2004 no posà fi a les crítiques, que ressorgiren en ocasió del tractament de l’accident del metro de València 2012 L’any 2013 fou afectat per l’ERO i el tancament de RTVV decretat per la Generalitat Valenciana