Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
reconeixement
Militar
Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
serradora
Oficis manuals
Taller, obrador, etc, on serren fusta, especialment el que disposa d’una o més serres mecàniques, elèctriques o accionades per força hidràulica.
giroavió
Transports
Aerodina la força de sustentació del qual és fornida per uns rotors constituïts per pales que giren al voltant d’eixos verticals.
Estany
Església
Casal i església que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme de Ponts (Noguera).
Fins el 1970 formà part del municipi del Tossal
eurioic
Ecologia
Dit de l’organisme que pot suportar variacions força grans en els factors físics i químics del medi; s’oposa a estenoic.
axonomorf | axonomorfa
arrel axonomorfa
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de les arrels que tenen l’eix principal força més desenvolupat que els laterals; aquesta forma correspon a la ramificació racemosa.
contrapressió
Tecnologia
Pressió superior a l’atmosfèrica mantinguda a la sortida de certes màquines de vapor destinades a produir simultàniament força motriu i calefacció.
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
Estígia
Mitologia
Segons Hesíode, filla d’Oceà i de Tetis, muller de Pal·lant i mare del Zel, la Victòria, el Poder i la Força.
Ajudà Zeus en la lluita contra els gegants, i el seu nom fou donat al riu més important de l’infern Zeus disposà que el jurament fet per les seves aigües fos inviolable
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera