Resultats de la cerca

Integrant del Club Ciclista Cornellà, obtingué la seva primera llicència de competició bicicleta tot terreny a onze anys El 1998 guanyà el trofeu Challenge i tres cops l’Obert de Barcelona de bicicleta de muntanya camp a través El 2001 fou subcampió de Catalunya de BTT i fitxà pel Club Ciclista Bicisprint Un any després començà a practicar el ciclocròs i guanyà fins a vint proves per tot el territori espanyol Participà en els Campionats del Món a Alemanya 2005 amb la selecció espanyola

Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles

Formà part del primer equip del Club Deportiu Terrassa Hockey durant la dècada de 1960 i guanyà la Copa del Rei 1966 Fou diverses vegades internacional amb la selecció estatal i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Durant els anys setanta també exercí d’entrenador i guanyà la Lliga 1976 i la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1977 Es mantingué estretament vinculat amb el CD Terrassa Hockey i el 2010 rebé l’escut d’or i brillants del club

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Especialitzat en els 800 i 1500 m llisos S’establí a Barcelona i debutà amb el Club d’Atletisme Nou Barris, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment entrenà al CAR de Sant Cugat i fou fitxat per l’Associació Esportiva Blanc i Blau Corregué per Espanya als Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on guanyà la medalla d’argent en 1500 m llisos i la medalla de bronze en els 800 mllisos El 2009 baté el rècord d’Espanya dels 800 m llisos

S’inicià al CA Sant Celoni, on competí gran part de la seva carrera esportiva i guanyà vuit títols espanyols i cinc de catalans en categories inferiors 1978-82 Participà també en el Campionat d’Europa júnior 1981 Guanyà dos Campionats d’Espanya de 20 km marxa en pista 1982, 1983 i quatre en pista coberta 1980, 1981, 1983, 1984 Participà en el Campionat del Món 1983 i en dues finals de la Copa del Món 1981, 1983 També formà part de la JA l’Hospitalet

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Membre del Club de Golf Reus Aigüesverds, destacà en categories inferiors i guanyà el Campionat de Catalunya amateur i el Grand Prix de Catalunya 1999 Aquell mateix any, fou seleccionat per la Federació Espanyola de Golf per a jugar el Peugeot Classic Tour Després d’assolir el Campionat de Barcelona 2001, es feu professional l’any 2002, any que guanyà el circuit de professionals de Catalunya Posteriorment, formà part del programa Albatros de la Federació Catalana de Golf 2003 i disputà el circuit europeu

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

Vinculat al Moto Club Tarragona, es proclamà campió de Catalunya aleví de minimotos 1992 Guanyà l’Obert RACC de 50 cc 1998, la Copa Movistar Honda de 125 cc 1999 i el Campionat d’Espanya de 125 cc 2000 Fou el pilot més jove de la història que aconseguí aquest darrer títol, amb quinze anys i 300 dies Disputà el Campionat del Món de velocitat en les categories de 125 cc 2001, 2002, 2005-09, 250 cc 2003, 2004 i Moto2 2010, i guanyà nou podis