Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II
Arxiu Històric de Tarragona

Seu de l’Arxiu Històric de Tarragona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines i llibres d’Enquadernacions Estela Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, les administracions locals, districtes notarials, comptadories d’hipoteques, institucions cambres agràries, instituts de batxillerat, centres penitenciaris, centres religiosos monestir de Santes Creus, comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt i parròquies de la Guàrdia dels Prats i…
Castell Corb o de Quercorb (Arles)
No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi
Miguel Almereyda

Miguel Almereyda
Història
Periodisme
Política
Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.
De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies probablement…
Josep Miquel i Clapés
Història
Anarquista.
Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a El Trabajo…
Francisco Serrano Bedoya
Història
Militar
Militar andalús.
Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual continuà…
Enric Catà i Catà
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb Eugeni P Cendoya
Miquel Arcàngel Baltà i Botta
Història
Política
Químic, farmacèutic i activista polític.
Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba, d’on tornà el…
Isidre Puig i Boada
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema gaudinià a El…
Pelagi I d’Astúries

Estàtua de Pelagi I d'Astúries a Covadonga (Cantàbria)
© Pakmor / Fotolia.com
Història
Primer rei d’Astúries (~710-737).
Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina