Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Albert Arnal Andrés
Futbol
Futbolista.
Format al València Club de Futbol La temporada 1968-69 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà fins l’any 1972 Disputà 179 partits a la primera divisió Guanyà una Copa d’Espanya la temporada 1966-67
Benirredrà
Convent del Sagrat Cor de Jesús de Benirredrà, a la Safor
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia.
El terme, molt petit i gairebé envoltat pel de Gandia, és ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia de Vernissa taronges, tomàquets i melons, que han substituït l’antic conreu de moreres, i arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris La proximitat de Gandia ha condicionat una estructura ocupacional diversificada L’evolució demogràfica fou positiva fins el 1970, però la població ha minvat els darrers anys El poble 1584 h agl 2006, benirredrans 27 m alt fou una alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 65 famílies El…
L’Empastre
Música
Banda musical còmica fundada a Catarroja (Horta) el 1915.
Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món
Pavelló Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron
Esport general
Pavelló poliesportiu del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
També conegut com Centre Esportiu Municipal Olímpic Vall d’Hebron o com Pavelló de la Vall d’Hebron, fou dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el mateix any Acollí la fase preliminar de les competicions de voleibol masculí i femení, i diverses proves de pilota basca Les installacions, amb més de 28000 m 2 , es divideixen en dos recintes el Palau Municipal d’Esports, que disposa de diverses pistes poliesportives on es pot practicar basquetbol, handbol, voleibol i futbol sala, a més de sales de fitnes,…
Sant Gili
Antiga església
Antiga parròquia de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili
Pertegàs

Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
la Boatella
Raval
Raval de la ciutat de València durant l’època musulmana.
S'estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella , a l’extrem meridional del cardo de la ciutat romana l’actual carrer de Sant Vicent La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans L’horta era regada per un ramal del Túria
Benavente
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat a la confluència dels rius Órbigo i Esla, que drenen el terme.
Situada prop de la confluència de l’Órbigo amb l’Esla, és travessada pel canal de l’Esla, la qual cosa explica l’extensió de la seva horta És un centre de subàrea comercial agrícola bleda-raves sucreres, patates, mongetes, cereals, vi i ramader bestiar oví i porcí, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura fàbrica de sucre
Logronyo
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega.
Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina