Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
Niẓām al-Mulk
Història
Literatura
Estadista i escriptor persa.
Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política
Mark Aleksandrovič Landau
Literatura
Novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927
Ezzelino III da Romano
Història
Senyor de Verona (1226-30 i 1232-59), de Vicenza (1236-59) i de Pàdua (1237-56).
Fill d’Ezzelino II, aviat s’alià amb l’emperador Frederic II, cosa que li permeté d’estendre els seus dominis La rivalitat entre l’Imperi i la Santa Seu féu que fos excomunicat pel papa Innocenci IV 1254 El 1258 prengué Brescia, però més tard fou fet presoner pels güelfs 1259
Tāšfīn ibn ‘Alī
Història
Tercer emir almoràvit (1143-45), fill i successor d’‘Alī ibn Yūsuf ibn Tāšfīn.
Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm
Rodolf IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1358-65).
Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365
ducat de Saxònia-Meiningen
Història
Estat independent creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Bernat I (mort el 1706), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920
kabardí | kabardina
Etnografia
Individu d’un poble que habita l’actual República dels Kabardins i dels Balkars.
Els kabardins tenien relació originàriament amb els adigués adigué, poblaren les regions de Kuban’ i les costes orientals de la mar Negra, es dedicaven a la pastura i a l’agricultura i als ss XIII-XIV emigraren cap a l’est Mantingueren relacions amb la cultura russa i foren incorporats a l’imperi el 1774
Burhānpur
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, a la vora del riu Tāpti.
És un mercat del cotó i un nucli industrial Fundada el 1400, fou conquerida per l’emperador Akbar el 1599 i annexada a l’imperi mogol Fins el 1636, que fou substituïda per Aurangābād, fou seu principal del govern de les províncies del Dècan L’any 1861 passà a poder de la Gran Bretanya
aimara
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes de l’Amèrica del sud, que avui són parlades al territori de Bolívia (departaments de La Paz i d’Oruro) i en algunes zones del Perú (departaments de Puno i de Lima).
De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes
Francisco de Garay
Història
Conqueridor castellà.
El 1493 anà a Amèrica, i el 1514 fou nomenat governador de Jamaica Després de colonitzar l’illa, explorà el golf de Mèxic, però topà amb Hernán Cortés 1518, que començava la conquesta de l’imperi asteca Carles V reconegué la jurisdicció de Cortés, i Garay es retirà a la ciutat de Mèxic, on morí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina