Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Club d’Aviació Sabadell 1931, que el desembre del 1932 prengué el nom d’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant aquella època ocupà el càrrec de secretari i fou un dels impulsors de la construcció de l’Aeròdrom de Sabadell 1934 El 1935 presentà el film de temàtica aèria Com els ocells Passada la Guerra Civil Espanyola ingressà a la junta directiva de l’Aeroclub de Sabadell 1947 i fou vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell 1953-79

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Davantera del Club Deportiu Terrassa Hockey, formà part de l’equip que guanyà la Lliga entre el 2000 i el 2002 Posteriorment, ingressà al Júnior FC, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sala 2005, fou subcampiona de la Copa de la Reina 2005 i participà en la Copa d’Europa 2006 La temporada 2006-07 retornà al CD Terrassa Hockey i guanyà la Copa d’Espanya 2007 i la Lliga 2008 d’hoquei sobre herba El 2005 debutà amb la selecció espanyola absoluta

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

S’inicià en la gimnàstica rítmica i aconseguí diversos títols de Barcelona i de Catalunya en categories inferiors L’any 1999 participà en el Campionat d’Espanya de conjunts i ingressà al Club Eulàlia Castañé El 2002 abandonà la competició i es dedicà a l’entrenament L’any 2005 s’interessà per la gimnàstica estètica amb el Club Esportiu INEF de Barcelona Entre el 2005 i el 2011 participà en sis Campionats del Món i en sis edicions de la Copa del Món de gimnàstica estètica

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94