Resultats de la cerca

Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de desguàs o…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem elements…

El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

El sector muntanyós correspon a la serra Grossa, al límit de la comarca, i el sector ondulat, a la mateixa vall del riu d’Albaida, que drena aquest terme en travessar la serra Grossa, el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús Prop del poble hi ha la font d’Alfama, d’aigües medicinals, que ha donat lloc al balneari de Bellús Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha pineda i matollar El secà ocupa unes 250 ha 80% de l’àrea conreada, la major part de conreus arboris oliveres, vinya i ametllers i també cereals Al regadiu hom hi conrea hortalisses Les…

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…