Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
texturitzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari modificador de la textura.
N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…
àcid ricinoleic
Química
Hidroxiàcid carboxílic insaturat, constituent d’un 80% de l’oli de ricí.
És un líquid incolor, viscós, que es rancifica per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 226°C És òpticament actiu α 2 2 D = +505, té una densitat de 0,9450 i un índex de refracció d’1,4716 Hom l’obté per saponificació de l’oli de ricí, i és emprat en la manufactura de sabons, en acabats tèxtils, preparació de ricinoleats i com a font d’àcid sebàcic i heptanal
ignitró
Electrònica i informàtica
Vàlvula de vapor de mercuri, emprada per a la rectificació de corrents de grans intensitats.
El càtode és format per una massa de mercuri líquid contingut en una cubeta, i l’ànode, de grafit, té forma de campana i és aïllat de la massa metàllica del cos L’encebament és fet mitjançant un elèctrode fix ignitor que té la punta molt pròxima al mercuri, però sense tocar-lo Alguns tipus d’ignitrons porten ànodes auxiliars, deflectors de l’arc i reixes de control L’ignitró és emprat sovint en màquines de soldadura elèctrica, en locomotores elèctriques i en control de potència
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
Descobriment d’aigua líquida a Mart
Un equip d’investigadors italians detecta per primer cop l’existència d’aigua líquida a Mart a partir de dades obtingudes pel radar MARSIS, de la missió Marx Express, de l’Agència Espacial Europea ESA Es tracta d’una mena de llac d’uns 20 km de diàmetre i unes desenes de centímetres de fondària sota la superfície glaçada del pol sud del planteta El gran nombre de sals que conté fan possible l’estat líquid de l’aigua malgrat les baixes temperatures, molt inferiors als 0ºC
Detingut a Bèlgica el possible causant de la intoxicació per dioxines
Per ordre de la fiscalia de Gant, és detingut a Bèlgica el gerent de la companyia Fogra, especialitzada en reciclatge d’olis usats, com a responsable de la crisi d’intoxicació per dioxines La hipòtesi de la fiscalia és que Fogra va barrejar accidentalment una partida d’oli amb un líquid refrigerant amb policlorobifenils PCB, una substància que degenera en dioxines També són deixats en llibertat els propietaris pare i fill de la companyia Verkest, l’elaboradora dels pinsos contaminats, de la qual és proveïdora Fogra
balança hidroestàtica

Esquema simplificat d’una balança hidroestàtica
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a determinar la densitat (relativa) de sòlids i líquids.
Bàsicament, consisteix en una balança clàssica que, sota d’un dels plats, porta un ganxo on hom penja el cos la densitat del qual hom vol determinar La densitat relativa d’un cos sòlid és el quocient entre la massa m del cos i la massa m ' d’aigua que aquest desplaça en ésser submergit m/m ' En el cas d’un líquid, hom determina la massa m ' de l’aigua desplaçada per un cert cos de massa coneguda i la massa m 1 / m ' densitat
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
coco
coco 1
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit del cocoter
.
És una drupa monosperma, de mesocarpi fibrós, endocarpi llenyós i llavor amb l’endosperma en part sòlid i en part líquid És un dels fruits més consumits de tot el món, sobretot als països productors La part líquida de l’endosperma, l' aigua o llet de coco , és una beguda refrescant i, pel seu alt contingut de fitohormones, és utilitzada en experiments sobre creixement vegetal El coco ratllat i dessecat entra a formar part de pastissos, gelats, galetes, etc La carn de coco assecada constitueix la copra
crisopa
Entomologia
Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids, que fa uns 2 cm, proveït d’ales grosses, transparents, molt nervades, i coloracions verdes o groguenques molt vistoses.
Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina