Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
la Mina
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situat a la dreta del riu, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3 266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges uns 400 habitatges destinats preferentment als barraquistes barcelonins El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2 152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Can Tunis i de la Perona Els equipaments urbans hi són…
la Adrada
Municipi
Municipi de la província d´Àvila, Castella i Lleó, a la Vall del Tiétar.
la Vallada
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Vallada) del municipi de Barraques (Alt Palància).
la Torretallada
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al N del terme.
la Tallada
Masia
Masia i antic terme del municipi de la Secuita (Tarragonès), al N del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans
la Plana
Sector o indret
Partida
Partida de poblament disseminat de l’horta de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, vora la costa.
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina