Resultats de la cerca
Es mostren 4563 resultats
mosquet
Militar
Arma de foc portàtil, més llarga i pesant que el fusell, emprada durant els s. XVI i XVII.
Hom la carregava per la boca i la disparava, recolzant-la en una forqueta, per mitjà d’una metxa D’origen alemany, el mosquet fou molt utilitzat pels exèrcits hispànics a Flandes
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu
espalorda
Oficis manuals
Cullera llarga de ferro amb la qual els vidriers transvasen el vidre d’un morter a l’altre.
vara
Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, usada com a bastó, com a mànec de xurriaques, etc.
clivella
Geomorfologia
Esquerda o obertura llarga i estreta en una roca, originada per contracció de la roca o per crioclastisme
.
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals
quimono
Indumentària
Túnica llarga d’amples mànigues, d’origen antiquíssim, creuada per davant i cenyida amb una faixa anomenada obi
.
És usat al Japó per homes i dones De color bru o gris els dels homes, són teixits de colors i molt adornats els de les dones Els colors utilitzats estan en relació amb la classe social i l’estat civil de la dona
tiró
Transports
Cadena llarga i gruixuda que hom enganxa a la braga quan ha de treure una embarcació a terra.
agulla de matalasser
Agulla més llarga que la de cosir (fins a 18 cm), emprada per a cosir teles de matalassos.
falcó de la reina
Falcó de la reina
© Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat / Govern des Illes Balears
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, de fins a 38 cm.
Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès