Resultats de la cerca
Es mostren 3689 resultats
Club Patí Flix
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Flix.
Fundat el 1976, protagonitzà dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal Amb un equip de només vint anys de mitjana i que havia pujat en bloc des de categoria infantil, es mantingué deu anys consecutius a la divisió d’honor El seu entrenador fou Alberto Mazón Fou quatre vegades semifinalista de la Copa de la CERS 1994, 1995, 1997, 2000 i subcampió de la Lliga Catalana 1997 En destacaren jugadors com Víctor Agramunt, que fou campió del món amb la selecció espanyola i participà en el Mundial B d’hoquei sobre…
Giovanni Caracciolo
Història
Gran senescal de Nàpols.
Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza El 1420 aconsellà la reina d’apellar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano 1423 Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols 1430 Fou assassinat en una conjuració amb la conformitat de la reina
al-Ḥakam II de Còrdova
Història
Segon califa de Còrdova (961-976).
El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en…
Isabel Suaris
Literatura catalana
Vinculada al grup d’escriptors relacionats amb Bernat Fenollar, mantingué correspondència literària amb ell, i fou lloada per Simó Pastor —Seguí, seguí aventures gentils—, per un anònim castellà —Oh que viva fermosura—, i pel mateix Fenollar.
Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
la Cuirassa
Barri
Barri de Lleida, situat a llevant del carrer de Cavallers.
Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases,…
Josep Frank
Literatura catalana
Poeta.
Professor a l’institut Gimnàs de l’Alguer i estudiós de llengües com ara el grec i el sard, fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a “Lo Gai Saber” 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, permediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de nombrosos poemes en català, que…
Anthony Holborne
Música
Compositor anglès, germà del també músic William Holborne.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby…
Victor Massé
Música
Director de cor i compositor francès.
El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en…
Agustí Grau i Huguet
Música
Compositor català.
Estudià piano al Conservatori de Música del Liceu i composició amb E Morera Compaginà la seva tasca compositiva amb la crítica musical Fundà i dirigí la "Revista Catalana de Música" i collaborà en nombroses publicacions catalanes Formà part de l’anomenada Generació del 27, juntament amb músics com R Gerhard, E Toldrà o R Lamote de Grignon, amb els quals mantingué una estreta relació El seu catàleg és reduït i s’hi troben obres per a orquestra, per a veu i piano, per a piano, per a guitarra i fins i tot una òpera, Laya Destaquen, però, les obres per a guitarra, especialment Fable…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina