Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
tija pituïtària
Anatomia animal
Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari.
psefita
Geologia
Roca detrítica que té més del 50% dels clasts d’una grandària superior als 2 mm de diàmetre.
fen
Física
Unitat de longitud emprada a la Xina equivalent a 1/5 de li, és a dir, a 3,58 mm.
mistacocàrides
Carcinologia
Superordre de la classe dels crustacis constituït per formes molt petites (menys d’1 mm), de cos vermiforme.
Presenten el cefalotòrax proveït de dos parells d’antenes, mandíbules, dos parells de maxilles, maxillípedes i els quatre segments toràcics amb apèndix en forma de plaques Els sis segments abdominals manquen d’apèndix L’orifici genital s’obre en el primer segment toràcic Habiten la zona intercotidal de les platges sorrenques, i per això no foren descoberts fins en èpoques recents 1938
rudita
Geologia
Classe de roques sedimentàries detrítiques, els elements de la qual tenen una talla mitjana superior a 2 mm.
Inclou com a subclasses les graves i els conglomerats
proturs

protur acerentòmid
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots que inclou espècies microscòpiques (no passen mai dels 2 mm).
No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra
opilions
Aracnologia
Ordre d’aràcnids que tenen l’opistosoma assentat i clarament segmentat, i fan d’1 a 20 mm.
Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les femelles…
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…
San Juan
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió andina.
La capital és San Juan La delimiten al N i a l’E la província de La Rioja, al S les de Mendoza i San Luis i a l’W la serralada dels Andes S'hi troben tres dels sistemes muntanyosos de l’Argentina la serralada dels Andes, la Preserralada i les serres de la Pampa Clima àrid i sec 88 mm anuals de pluja que incideix en l’aspecte desèrtic del territori Els rius són cabalosos, alimentats per les neus de les altes muntanyes els més importants són el Bermejo i el San Juan La base principal de l’economia és l’agricultura hi predomina el conreu de la vinya, seguit del de cereals Tot i que…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina