Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Ferenc Sánta
Literatura
Escriptor hongarès.
S'inicià amb contes d’un lirisme emocionat que evoquen el paisatge de la Transsilvània natal i les experiències que l’autor hi visqué a la seva infantesa En les obres posteriors, especialment en les novelles, enfoca qüestions del comportament humà, condicionat per la moral i el poder Malgrat l’habilitat tècnica i la varietat estructural, les seves creacions resten fidels al realisme Cal destacar-ne Farkasok a Küszöbön ‘Llops al llindar’, 1961, contes, Az ötödik pecsét ‘El cinquè segell’, 1963, novella, Húsz óra ‘Vint hores’, 1964, novella reportatge, Az áruló ‘El traïdor’, 1966,…
Tikhon

El patriarca Tikhon
© Fototeca.cat
Religions orientals
Nom monàstic de Vasilij Ivanovič Belavin, patriarca de Moscou (1917-25).
Fill d’un popa, estudià teologia a Sant Petersburg Bisbe de Lublín 1897, d’Alaska 1898, de Jaroslavl’ 1907 i de Vílnius 1914, fou elegit metropolita de Moscou 1917, d’on recuperà la dignitat patriarcal abolida el 1721 per Pere I el Gran Més pastor que savi i polític, el seu coratge i la seva humilitat enfortiren la seva autoritat moral durant els anys de persecució bolxevic Excomunicà els perseguidors 1918, però alhora imposà la neutralitat del clergat en la guerra civil entre roigs i blancs negà a aquests la benedicció Relegat quinze mesos en un monestir, durant la seva absència…
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada…
Alain
Filosofia
Pseudònim del pensador francès Émile-Auguste Chartier.
Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats…
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia contra…
Hans Henny Jahnn
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Treballà en ocupacions diverses, i durant la Primera Guerra Mundial hagué de fugir a Noruega a causa del seu pacifisme De retorn a Alemanya començà a adquirir notorietat com a autor de drames expressionistes com Pastor Ephraim Magnus 1923 i Die Krönung Richards III ‘La coronació de Ricard III’, però el 1933 la censura exercida sobre les seves publicacions l’obligà a emigrar a Suïssa Després de la guerra retornà a Alemanya, on es dedicà a tasques editorials La seva obra constitueix una revolta contra la repressió motivada per la moral cristiana i l’ordre burgès i una exaltació de l’erotisme i…
Francesc Guerau
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i catedràtic de teologia i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral…
,
Pere Garlenc
Literatura catalana
Escriptor religiós i poeta.
Vida i obra Sacerdot, originari del Regne de França, s’establí a Barcelona a partir del 1789 fugint de la Revolució El 1813 entrà al servei de la duquessa de Borbó, que vivia exiliada a Barcelona Compongué poemes d’exaltació borbònica, com ara Al feliz arribo y detención de sus Majestades y Altezas en la ciudad de Barcelona Barcelona 1802 i, el més important, España triunfante sus luchas y triunfos en la guerra contra el tirano de Europa Napoleón Barcelona 1815 També és autor d’obres d’intenció piadosa un llibre en prosa castellana, La religión meditada , en tres volums Barcelona s d un…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era…
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina