Resultats de la cerca
Es mostren 3841 resultats
Andreas Kalvos
Literatura
Poeta grec.
Es formà a Itàlia sota la protecció d’Ugo Foscolo, i residí a Londres i a Corfú finalment, tornà a Anglaterra, on morí Publicà unes vint Odes 1824-26, influïdes pel neoclassicisme, en les quals expressà els seus sentiments de llibertat, d’odi contra la tirania i d’apassionat amor envers la seva pàtria, que aquells anys assolia la independència
Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1863-1913).
Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Josep Duran
Història del dret
Jurista.
El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Castella les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa
Jean-Jacques Dessalines
Història
Emperador d’Haití (1804-06).
Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat
David Crockett
Història
Política
Pioner americà, caçador, aventurer i polític.
Fou membre del Congrés diverses vegades 1827, 1829, 1833 El 1835 abandonà Tennessee i s’uní als resistents texans d’El Álamo, on morí Escriví A Narration of Life of David Crockett of the State of Tennessee 1834 La seva figura, representativa de l’aventurer i el pioner, fou àmpliament exaltada i mitificada en la literatura de frontera nord-americana
Cresques de Viviers
Esoterisme
Judaisme
Astròleg jueu.
Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme
Eugeni Nadal i Gaya
Literatura catalana
Periodista.
Exercí el periodisme a la revista “Redacció” 1932-35 Fou redactor en cap i secretari de redacció de la revista Destino 1939-44 Catedràtic de literatura, publicà el llibre Ciudades en España 1944 i és autor de nombrosos assaigs i articles En memòria seva, el mateix any que morí fou instituït a Barcelona el premi Eugenio Nadal de novella en llengua castellana
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina