Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
escola de Salamanca
Història del dret
Nom donat al grup de juristes i teòlegs dels s. XVI-XVII vinculats a la Universitat de Salamanca i creadors d’un cos de doctrina sobre dret natural, dret internacional i teoria monetària.
En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional
Ageu
Desè dels profetes menors.
És considerat l’autor del llibre d’Ageu , redactat possiblement cap a l’any 520 aC, poc temps després de la tornada del poble jueu de l’exili Conté quatre discursos destinats a promoure la represa de la construcció del temple de Jerusalem, interromputs principalment a causa de l’oposició dels samaritans i altres pobles veïns El llibre retreu la indiferència dels jueus, que hauria motivat la secada i la fam que patien Profetitza la futura importància del temple i la victòria de Zorobabel damunt els seus enemics
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves
Fontllonga
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), situat al vessant W de la Cabeçola, damunt el pantà de Camarasa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià
San Isidro de Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
La superfície conreada 900 ha és tota de regadiu cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes El principal recurs econòmic, però, és la indústria construcció, estructures metàlliques, calçat Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista El poble 1 383 h agl 2006, sanisidrenses 879 m alt fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo Albacete L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956 Se segregà…
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
Jevgenij Vladimirovic Gippius
Música
Etnomusicòleg rus.
Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en…
khoikhoi
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble indígena africà que, juntament amb els sans, constitueix la raça dels khoisànids.
Els khoikhois tenen la pell d’un to grogós fosc són una mica més alts que els sans 1,60 m i entre les dones és molt freqüent l’esteatopígia Fins que els pobles bantús s’estengueren per l’Àfrica del Sud i els bòers ocuparen les regions més fèrtils, els khoikhois, que practicaven la ramaderia nòmada, s’estengueren per tota la regió occidental de l’Àfrica del Sud, però avui, en nombre d’uns 20 000 individus, viuen només a les zones estèpiques al nord del riu Orange Foren durament perseguits 1904 pels alemanys del Transvaal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina