Resultats de la cerca
Es mostren 4762 resultats
presumpció muciana
Dret català
Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada, era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
En el dret civil català s’aplicava per tal de resoldre el problema de les titularitats dubtoses en el règim de separació de béns Suprimida el 1984 amb motiu de la reforma de la Compilació, en lloc seu s’establí una presumpció en benefici dels creditors, en cas de fallida o concurs de creditors d’un dels cònjuges
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
Oscar Reynald Zügel
Pintura
Pintor alemany.
Amic del filòsof Paul Ludwig Landsberg, arribà a Tossa Selva els anys trenta fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’installà a la vila definitivament Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu
Mehmet Ziyà Gök Alp
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
Estudià a Istanbul, i hi fou professor de sociologia a la universitat Fou membre del comitè Unió i Progrés, i conspirà contra el règim absolutista d’Abdülhamit II Fou deportat pels britànics a Malta 1921 Establert de nou a Turquia, contribuí activament a la revolta de Mustafà Kemal És autor de diverses poesies i d’assaigs sobre sociologia
dofí del Ganges
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, de més de 2 m de llargada total amb el musell molt llarg i el tronc subcònic.
Té els ulls molt petits, i les seves nombroses dents còniques li permeten de portar un règim alimentari depredador, principalment a base de peixos És típic dels principals rius de l’Índia Ganges, Brahmaputra, Indus i de llurs afluents, i és caçat per les poblacions veïnes dels rius esmentats, que n'aprecien molt la carn i el greix
sotsgovernador | sotsgovernadora
Dret administratiu
Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.
En alguns països la legislació confereix al sotsgovernador funcions específiques que li són delegades o atribuïdes pel consell de ministres o per algun altre òrgan superior A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1845 i suprimit el 1882 Restablert pel règim franquista, el primer a ésser nomenat fou el de la província de Barcelona
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda
László Rajk
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit comunista, participà amb les brigades internacionals en la Guerra Civil Espanyola de 1937-39 Després de la Segona Guerra Mundial ocupà les carteres de l’interior 1946-48 i d’afers estrangers 1948-49 Acusat de crims contra l’estat, ja sota el règim soviètic, fou executat El 1956 el seu nom fou rehabilitat
Luigi Lambruschini
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50
Escola Horaciana
Escola nova creada a Barcelona per Pau Vila el 1905.
L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació Era dedicada a les classes populars Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica Funcionà fins el 1912
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina