Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Recerques del Museu d’Alcoi
Historiografia catalana
Revista publicada a Alcoi, amb periodicitat anual, fundada el 1992.
Fins l’any 2001 núm 9 no ha tingut direcció ni consell de redacció formalment reconeguts L’edició, en gran format, és a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, amb un ajut de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Se n’han publicat nou exemplars, amb articles sobre arqueologia prehistòrica, ibèrica, clàssica i medieval, etnografia, museologia i restauració, preferentment sobre l’àmbit de les comarques centremeridionals valencianes Destaquen els estudis on es recullen els resultats d’excavacions de diversos jaciments de la regió, especialment la Serreta Alcoi-Cocentaina-Penàguila, cova…
Manuel Pavía y de Lacy
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre possessió El…
Maria Dolors Santandreu i Soler
Historiografia
Historiadora.
Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà habitualment amb la…
François Gérard
Detall del retrat de Mme Récamier (1802), de François Gérard (Musée Carnavalet, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme…
William Davenant
Literatura anglesa
Teatre
Autor dramàtic i poeta anglès.
Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador…
Àmbit de Recerques del Berguedà
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada el 1982 a Berga.
Les activitats que duu a terme i que s’organitzen en diverses seccions de manera autònoma són les següents història, audiovisuals, art, etnografia i folklore, fotografia, ciències naturals Collectiu Berguedà de Ciències Naturals, geografia, bibliografia, economia, llengua i literatura S’hi realitzen presentacions de llibres, conferències, treballs audiovisuals que recorren el Principat, etc També es fan collaboracions amb entitats locals i comarcals ajuntaments, Consell Comarcal, etc i es vetlla pel patrimoni artístic, com ara la restauració de la casa de pagès El…
servei de càtering
Gastronomia
Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjars (càtering) per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la vaixella i els coberts, el servei, etc.
Sant Salvador de Bianya
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…
monestir de Santo Domingo de Silos
Abadia
Abadia benedictina castellana, situada 50 km al SE de Burgos.
Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana, manuscrits…
Sant Segimon de Montseny
Santuari
Santuari situat al vessant NW del Matagalls, dins el terme de Viladrau (Osona).
Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l’Erola, prop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina