Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
repixar
Indústria tèxtil
Embrutar-se mútuament els fils de diferents colors en la màquina de parar o els colors d’una mateixa peça de roba estampada.
mulassa
Folklore
Guarniment de fusta cobert de roba negra que, en els aniversaris, hom col·loca al mig de l’església i que figura el fèretre.
targeta
Full de cartolina que porta imprès o escrit un permís, una invitació, etc, o serveix d’etiqueta a una peça de roba, etc.
teixit texà
Indústria tèxtil
Teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que hom utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc.
És anomenat també denim
tapaboques
Indumentària
Peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i que es pot col·locar de maneres diverses.
texà | texana
Indumentària
Dit de la faldilla, de la caçadora, de la jaqueta, etc, feta amb la mateixa roba i el mateix estil que els texans.
pongis
Indústria tèxtil
Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà.
Actualment és imitada emprant per trama qualitats de seda descruada en madeixa, cosa que permet de teixir trames molt més gruixudes que l’ordit i amb densitats molt grans
esmòquing
Indumentària
Vestit masculí d’etiqueta, de roba de color negre generalment, o també blanc o blau fosc, i amb solapes i coll de seda.
Pot anar acompanyat per una faixa també de seda
encarar
Indumentària
Tecnologia
Sobreposar dues parts d’una peça de roba que hagin d’ésser simètriques per tallar, cosir, l’una exactament igual a l’altra.
mantellina
Dones amb mantellines, Granada
© Granada
Indumentària
Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia