Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Montfullà
Montfullà, Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), de poblament principalment disseminat, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la séquia de Monar.
L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona Era lloc reial
Coscollosa
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al nord de la ciutat; la séquia de Coscollosa
és derivada de la de Castelló.
Matada
Enclavament
Enclavament que ocupa part dels municipis de Llaurí i Fortaleny (Ribera Baixa), estès a la plana regada de la dreta del Xúquer ( séquia de Matada
).
És un antic lloc originat en una alqueria islàmica, repoblada amb cristians vells, a la parròquia del qual Sant Jeroni pertanyia Llaurí Al s XVII era en curs de despoblament
el Realenc
Territori de la Ribera Alta, entre les elevacions que la separen de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la séquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella, era de jurisdicció reial Constituí des del s XIX un enclavament 28,22 km 2 del municipi d’Alzira El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous
la Meó
Partida
Partida de l’horta de Balaguer (Noguera), estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la séquia de Gerb.
Era coneguda amb el nom d’ hort d’Almudèfer o del Rei , per tal com al segle XI havia pertangut al rei de la taifa de Lleida al-Mudaffar
Alcaramit
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Borriana (Plana Baixa), al S de la ciutat, que ha donat nom a una partida i a la séquia d’Alcaramit
.
fassera
Agronomia
Al Segrià i a l’Urgell, fibla o ramal d’una séquia que passa per un tros de terra i serveix per a regar els bancals.
Bescanó
Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
la Vila
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al SE de la ciutat, regada per la séquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic