Resultats de la cerca

Fundat el 1964 amb el nom de Kayak Club, començà organitzant algunes competicions de descens al Segre El 1965 participà en el ralli de la Noguera Pallaresa, la seva primera competició internacional Des de l’inici els seus palistes aconseguiren èxits rellevants, com Josep Castellarnau, que el 1966 guanyà el Campionat d’Espanya de descens i esdevingué el primer campió d’Espanya del club El 1970, tot i mantenir la independència, es convertí en secció de caiac del Club Sedis, que també tenia seccions de bàsquet, ciclisme, excursionisme, motociclisme, tennis, tennis de taula, tir amb…

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions

Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà

El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…

Correspon a l’actual municipi de Bellver de Cerdanya, entre l’estret d’Isòvol i el coll de Saig, a l’est, i el torrent de Ridolaina i Sant Martí dels Castells, a l’oest Al segle X constituïa el pagus de Talló, i formà part, a la baixa edat mitjana, del pagus de Baridà, bé que actualment hom anomena el Baridà només la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells Amb la fundació de Bellver de Cerdanya 1225 pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya fou establerta una batllia, d’on deriva el nom de la contrada

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la…

Situació i presentació El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km 2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs de Balaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt Urgell, al S amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre divisòria amb Artesa de Segre, fins a la Ribera de Sió, a migdia La part septentrional és accidentada per la serra del Munt 596 m, amb la font del Munt, on hi ha els pobles de Montsonís i de Rubió i el santuari de Salgar, prop de les grutes…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…