Resultats de la cerca

Fundat el 1949, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer La temporada 1949-50 debutà en les competicions provincials Posteriorment prengué el nom de Club Atlètic Recreatiu Balaguer i l’any 1961 guanyà el campionat provincial, fet que li permeté disputar la fase d’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre A mitjan anys seixanta jugà com a Club Bàsquet DACSA, el 1971 prengué el nom de CB El Águila de Balaguer i al final de la dècada, CB Impacsa La temporada 1971-72 l’equip sènior femení fou campió provincial Posteriorment prengué el nom actual Durant els anys vuitanta l’equip…

Sota aquesta denominació, a causa d’un procés d’esportivització del joc, s’apleguen diverses modalitats de pasabolo tradicionals del nord de la Península Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i algunes zones de Castella i Lleó, algunes de les quals arribaren a Catalunya amb la immigració dels anys seixanta La Federació Catalana de Bitlles i Bowling incorporà aquesta pràctica el 2004 Un any després es fundaren el Club de Bolo Celta Irmardiñas i el Club de Bolo Celta Vianes, que competiren en l’àmbit estatal fins el 2007 Les dimensions i les característiques de la pista de joc…

Fundat el 1922 i conegut com CEM, el seu precedent fou el Grup Excursionista Manresà, creat el 1920 El 1921, juntament amb el Grup Excursionista Montserrat de Terrassa, ingressà al Centre Excursionista de la Comarca del Bages amb el nom de Grup Excursionista Montserrat L’any 1922 es constituí com a entitat independent Durant els primers anys creà les seccions d’esquí, fotografia, ciències naturals, arqueologia i folklore El 1933 inaugurà el Xalet dels Rasos de Peguera Al principi dels anys seixanta tenia prop d’un centenar de socis Disposa de seccions d’excursionisme, escalada,…

Al principi dels anys seixanta del segle XX, s’inicià en la pesca amb mosca de salmònids Participà en la creació de l’Associació de Mosca i Salmònids de Catalunya, de la qual fou el primer president Participà en la creació de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de la qual fou vicepresident L’any 2000 entrà com a directiu a la Federació Espanyola de Pesca i Càsting, el 2004 fou nomenat vicepresident i el 2008 president El 2009 fou elegit membre de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Pesca Esportiva amb Mosca Fou fundador i president de la Societat…

Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del Grup dels Sis…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar…

Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional  i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a partir del 1867…

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…

Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials…