Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
riera de Miralles
Riera
Afluent, per la dreta, de l’Anoia, que neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada (municipi de Querol, Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció SW-NE, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat abandonada La…
Sant Quiri de Sas
Santuari
Santuari del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791 m alt., al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Canòlic
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic
, de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), de la qual és patrona, situat en un coster (1528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic
.
Hom hi celebra anualment un aplec Al seu voltant hi ha un grup de bordes
Ariant
Caseria
Antiga possessió i caseria del terme municipal de Pollença (Mallorca), a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i és separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Actualment hi ha dues possessions Ariant de Baix i Ariant de Dalt , que inclou una torre de defensa torre d’Ariant construïda el 1622 per ordre del virrei
pic d’Alba
Cim
Pic, el més occidental dels grans cims de la Maladeta (3 100 m, municipi de Benasc, Ribagorça); vers el SE es troben el pic de la Dent d’Alba (3 114 m) i el coll d’Alba (3 075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al NW, a la capçalera de la vall d’Alba , ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba sota els quals és situada la cova d’Alba, que té un desnivell de 530 m i un desenvolupament de 5 km i a l’E, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
Eslida
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà, al sector mitjà de la vall d’Artana, drenada per la rambla d’Artana o riu d’Eslida
; el coll d’Eslida
(688 m alt.), al sud, comunica la vall amb la conca del Palància.
El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’església parroquial…
port d’Envalira
Vista parcial del port d’Envalira
© Fototeca.cat
Collada
Coll (2 409 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra, que separa els vessants de la Valira i de l’Arièja, obert entre el pic Maià (2 640 m), al nord, i el pic Negre d’Envalira (2 816 m), al sud.
Des de temps antic és la via de comunicació més freqüentada entre Andorra i Occitània, i hi passa la carretera general que, des de la Seu d’Urgell, travessa Andorra Al vessant andorrà hi ha, a 2 120 m, el refugi d’Envalira, dalt el port, el refugi de Framiquel o del Port , i al vessant occità, però dins Andorra, el nucli fronterer i turístic del Pas de la Casa 2 081 m alt De traçat molt sinuós, té una llargada de 7 km i un pendent mitjà del 9,2% El 2002 s’obrí al trànsit de turismes el túnel de 2 960 m que uneix el Pas de la Casa Alta Cerdanya i Grau Roig Andorra per sota del port d’Envalira