Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
Mont-roig
El Mont-Roig des de Pleta Palomera
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.847 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (termenal d’Alt Àneu i la Guingueta d’Àneu) i el país occità de Coserans.
la Mira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Mira) de la parròquia d’Escarlà, del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al peu del grau d’Espills, a l’esquerra del barranc d’Escarlà.
pic de Covil
Cim
Cim (2 588 m alt.) de la serra que separa la vall de Civís, a l’Alt Urgell (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà (damunt Alins).
Useu
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.
La seva església parroquial Sant Romà era annexa de la de Baén La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…
Roní
Vista del poble de Roní
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 m alt., en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial Sant Cristòfor depèn la de Beraní Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé
Tercui
Poble
Poble (783 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial SantPere era un antic monestir de SantPere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de SantPere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria
Moror
Moror
© Fototeca.cat
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del Solà de Moror (1 057 m alt.).
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm