Resultats de la cerca
Es mostren 31519 resultats
Sant Aciscle de Porcinyans (Nyer)
Art romànic
D’aquesta església, que fou seu d’una parròquia a l’edat mitjana, sols resta un tros de mur al veïnat de Porcinyans, a llevant del terme És esmentada per primera vegada l’any 1196, en què es documenta un tal Ramon, clergue de Porcinyans Foren esglésies annexes seves l’església de Soanyes i la de la Roca de Nyer El llogaret de Porcinyans es despoblà al segle XV o XVI
carmelitana teresa de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada per Teresa Toda, vídua de Guasch, i la seva filla Teresa Guasch i Toda el 1878.
Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans
Escoles Pies de Sant Antoni
Basquetbol
Centre d’ensenyament de Barcelona pioner en la pràctica del basquetbol a Catalunya.
El 1921 l’escolapi Eusebio Millán introduí la pràctica del bàsquet entre els alumnes pel seu valor pedagògic Aquest fet propicià el pas d’aquest esport de l’escola a l’àmbit competitiu De l’escola sorgí el Club Esportiu Laietà, reconegut com el degà del basquetbol català, i es treballà en la realització d’un primer campionat el 1923, a l’Estadi Català de Montjuïc, que posteriorment fou reconegut com el primer Campionat de Catalunya
La carrossa del Sant Sagrament
Teatre
Obra teatral (1830) de Prosper Mérimée, sobre els amors del virrei Manuel d’Amat i de Junyent amb la Perricholi.
El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952
baronia de Sant Vicent Ferrer
Història
Títol concedit el 1789 a l’infançó d’Aragó Juan Gil y Rada, regidor degà de Tarassona.
Passà als Lapeña i als San Cristóbal
empresa de Sant Joan Baptista
Història
Orde de cavalleria fundat per Pere III el 1353, per als fills de cavallers i per a homes de paratge de la ciutat i el Regne de València.
Era governada per dos priors elegits anualment
privilegi Sant Feliu de Guíxols
Història
Privilegi promulgat per Pere III de Catalunya-Aragó, el 22 de juliol de l’any 1365, confirmació d’un altre de Jaume I, pel qual era fixat l’estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalanoaragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del regne de Mallorca havien d’ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona.
Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384
Sant Llorenç de Mafet (Agramunt)
Art romànic
Malauradament no es coneix res de la primitiva església parroquial del poble de Mafet L’actual és un edifici construït al segle XVII Tot i això, la primera notícia històrica del castell de Mafet és de l’any 1190, la qual cosa indicaria que l’església d’aquest indret podria tenir orígens romànics