Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
monestir de Fontenay
Claustre del monestir de Fontenay
© CHG / Fotolia.com
Abadia
Abadia cistercenca del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França.
Fundada al segle XII al lloc d’un antic ermitatge, fou suprimida el 1791 És un dels millors exemples de l’arquitectura cistercenca Se'n conserven l’església, el claustre, la sala capitular i altres dependències monàstiques
port de Viella
L’antic Hospital de Viella o de San Nicolau dels Pontells, prop del límit amb l’Alta Ribagorça (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
poll de mar
Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
presa de Canelles
La presa de Canelles
© Xevi Varela
Presa del municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
gírgola de castanyer
Gírgola de castanyer
Patrick Harvey (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies que consta de nombrosos barrets, els quals són espatulats o en forma de ventall, rugosos i d’un color gris brunenc.
Les flors que formen atenyen fins a 60 cm, i es fan en soques de roures i d’altres caducifolis
banda de Möbius
Banda de Möbius
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara que resulta d’unir a l’espai dos costats oposats d’un rectangle abcd, de manera que a i b coincideixin amb c i d, respectivament.
Fou ideada per A F Möbius Hom la pot construir agafant una cinta plana, torçant 180° un dels extrems i ajuntant-lo, seguidament, amb l’altre extrem
pal de fregar
Pal de fregar i cubell
© Addict | Dreamstime.com
Estri format per un pal amb un manyoc de cordons de cotó o de tires de baieta en un extrem, que serveix per a fregar el terra.
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre
rovelló de cabra
Rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
bolet de xop
bolet de xop
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros (fins a 50 cm de diàmetre), de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut, de color ocre clar, de peu gruixut i de carn blanca, d’olor de fruites (cianhídrica), comestible, propi de rouredes, fagedes, etc.